Aquest dilluns, 28 d’abril del 2025 hem viscut una de les apagades elèctriques més greus de la història recent de la península Ibèrica. Cap a les 12:33 del migdia, la xarxa elèctrica espanyola va col·lapsar en qüestió de segons. Es van desconnectar sobtadament 15 gigawatts de potència —gairebé el 60 % de la demanda elèctrica estatal en aquell moment— provocant una caiguda generalitzada que va afectar també Portugal, Andorra i part del sud de França.
L’impacte va ser immediat i profund: trens i metros aturats, vols cancel·lats, serveis d’emergència funcionant amb generadors i la xarxa de comunicacions, sense servei en moltes zones que ha generat un trasbals important en el dia a dia de moltes persones i unes pèrdues econòmiques que s’han estimat en més de 1.600 milions d’euros.
Per ara, les autoritats han descartat ciberatacs o fenòmens meteorològics extrems, i les investigacions preliminars han apuntat a una oscil·lació sobtada dels fluxos de potència en la xarxa com a causa principal.
No ha estat una fallada puntual, sinó un símptoma d’un sistema fràgil
L’apagada del 28 d’abril no ha estat un error puntual, sinó que evidencia que tenim un model energètic del segle passat, altament centralitzat, vulnerable i mal adaptat a les condicions que necessitem per fer una transició energètica completa. Malgrat l’increment notable de generació renovable durant els darrers anys, s’ha continuat desplegant una infraestructura amb una lògica centralista i corporativa: grans plantes de producció, línies de molt alta tensió, escassa planificació descentralitzada i baixa capacitat d’autogestió territorial.
Des de Som Mobilitat, com a cooperativa compromesa amb una mobilitat sostenible i una transició energètica al servei de les persones, defensem la necessitat d’una transformació profunda del model actual. La transició energètica no ha de ser només un canvi de fonts; ha de ser una revolució estructural que ens permeti fer el nou camí.
La transició energètica que necessitem
Som Mobilitat aposta per una transició justa, sostenible i resilient que es basa en cinc pilars imprescindibles:
1. Descentralització de la generació
2. Digitalització i intel·ligència de la xarxa
3. Emmagatzematge distribuït
4. Reducció de la demanda
5. Participació ciutadana
1. Descentralització de la generació
Els territoris han d’apostar per sistemes energètics descentralitzats, amb producció local, autoconsum i interconnexió comunitària. Si som capaços de construir aquesta xarxa descentralitzada, tindrem una capacitat molt més gran de resistència davant de futurs talls generals.
Defensem un model basat en la generació i flexibilitat distribuïda que fomenti l’autoproducció i el consum compartit d’energia mitjançant comunitats locals. Cada territori ha d’aprofitar els seus recursos renovables: cobertes plenes de panells solars, parcs fotovoltaics integrats i repartits, centrals de biomassa, eòlica on bufa el vent i, on tinguem centrals hidràuliques i flotes de vehicles elèctrics connectats que aportin flexibilitat i resiliència com a grans bateries. Aquest model redueix pèrdues pel transport, genera ocupació local i reforça la sobirania energètica de pobles i ciutats.
2. Digitalització i intel·ligència de la xarxa
Una de les grans mancances del sistema elèctric espanyol és la seva incapacitat per reaccionar de manera coordinada i flexible. Necessitem millorar la xarxa perquè guanyi en flexibilitat i integri millor la producció renovable variable.
No es tracta només d’una qüestió tecnològica, sinó també de crear un mercat elèctric que no depengui de l’oligopoli i que ofereixi els incentius adequats perquè empreses i particulars vulguin formar part activa del nou mercat elèctric. Això implica una normativa que afavoreixi la inversió en tecnologia i la millora de processos orientats a aportar flexibilitat al sistema. A més, cal dotar els territoris d’eines que els permetin actuar amb autonomia i criteri davant situacions d’emergència.
3. Emmagatzematge distribuït
La intermitència de les fonts renovables ha estat una excusa utilitzada per frenar-ne la implantació. Però ja fa temps que existeixen solucions tècniques contrastades per equilibrar oferta i demanda: bateries domèstiques, vehicles elèctrics connectats, centrals hidràuliques reversibles i, fins i tot, bateries compartides entre veïns o comunitats.
Hem de desplegar sistemes d’emmagatzematge a petita i mitjana escala arreu del territori, amb criteris de proximitat, seguretat i accessibilitat. Aquest desplegament ha d’aportar flexibilitat al sistema i reduir la dependència d’interconnexions.
4. Reducció de la demanda
Una veritable transició no només implica canviar les fonts d’energia, sinó també replantejar el consum. Necessitem fomentar una cultura de la sobrietat energètica basada en l’eficiència, l’eco-disseny i la reducció de necessitats supèrflues.
La millor energia és la que no es consumeix. Per això, cal promoure una veritable cultura de l’eficiència energètica i del decreixement. Creiem que cal reduir el consum estructural impulsant l’eficiència, renovant i construint edificis ben aïllats, implementant sistemes de calefacció renovable i apostant per un urbanisme que afavoreixi la mobilitat activa i sostenible. Ciutats i pobles on es fomenti més caminar, més bicicletes i menys dependència del vehicle motoritzat privat apostant pel transport públic i la mobilitat elèctrica compartida.
5. Participació ciutadana
La transició energètica ha estat, sovint, una operació dissenyada des de grans despatxos i consells d’administració. Això ha generat desconfiança, resistències i desigualtats. En canvi, quan els veïns i veïnes han estat protagonistes —a través de cooperatives, comunitats energètiques o projectes municipals— l’acceptació i la responsabilitat compartida s’han multiplicat.
Necessitem posar la ciutadania al centre del model energètic apostant per la creació i generació de Comunitats Energètiques a tots els municipis de Catalunya, cuidant que ningú quedi enrere, que les famílies vulnerables tinguin accés als serveis i que les decisions estratègiques es prenguessin amb transparència, visió col·lectiva cuidant el bé comú i participació democràtica.
Una oportunitat per remarcar com ha de ser la transició energètica
Hem d’aprofitar que l’apagada del 28 d’abril esdevingui un punt d’inflexió. L’apagada ha deixat al descobert totes les febleses del sistema actual i ha evidenciat, més que mai, la necessitat de construir un nou model energètic. Un model que no pot néixer de l’esquema antic —centralitzat, opac i poc flexible—, sinó que ha de ser descentralitzat, interconnectat, renovable i resilient.
Des de Som Mobilitat, reivindiquem una transició energètica profunda i transformadora, arrelada al territori, democràtica, i orientada a garantir el dret a l’energia com a bé comú. Estem compromesos a fer del cooperativisme, la mobilitat sostenible i l’empoderament ciutadà les eines per fer-ho realitat.
És hora de passar de les paraules als fets. L’energia no és només un recurs: és una decisió col·lectiva sobre quin món volem construir.